El dolor muscular és una sensació fisiològica important que serveix com a senyal d'alerta per al sistema nerviós, indicant la necessitat de protecció contra possibles danys causats per estímuls químics, tèrmics o mecànics. Tanmateix, el dolor patològic pot convertir-se en un símptoma de malaltia, especialment quan es manifesta de manera aguda o evoluciona cap a dolor crònic, un fenomen únic que pot provocar molèsties intermitents o persistents durant mesos o fins i tot anys. El dolor crònic té una prevalença notablement alta en la població general.
La literatura recent ha posat de manifest els efectes beneficiosos de la teràpia d'oxigen hiperbàric (OHB) en diverses afeccions de dolor crònic, com ara la síndrome de fibromiàlgia, la síndrome de dolor regional complex, la síndrome de dolor miofascial, el dolor relacionat amb malalties vasculars perifèriques i els mals de cap. La teràpia d'oxigen hiperbàric es pot utilitzar per a pacients que experimenten dolor que no respon a altres tractaments, destacant el seu paper crític en el maneig del dolor.
Síndrome de fibromiàlgia
La síndrome de fibromiàlgia es caracteritza per dolor i sensibilitat generalitzats en punts anatòmics específics, coneguts com a punts sensibles. La fisiopatologia exacta de la fibromiàlgia encara no està clara; tanmateix, s'han proposat diverses causes potencials, com ara anomalies musculars, trastorns del son, disfunció fisiològica i canvis neuroendocrins.
Els canvis degeneratius en els músculs dels pacients amb fibromiàlgia són el resultat d'una reducció del flux sanguini i d'hipòxia localitzada. Quan la circulació es veu compromesa, la isquèmia que es produeix disminueix els nivells d'adenosina trifosfat (ATP) i augmenta les concentracions d'àcid làctic. La teràpia d'oxigen hiperbàrica facilita un millor subministrament d'oxigen als teixits, cosa que pot prevenir el dany tissular causat per la isquèmia en reduir els nivells d'àcid làctic i ajudar a mantenir les concentracions d'ATP. En aquest sentit, es creu que l'OHB...alleujar el dolor en punts sensibles eliminant la hipòxia localitzada dins del teixit muscular.
Síndrome de dolor regional complex (SDRC)
La síndrome de dolor regional complex es caracteritza per dolor, inflamació i disfunció autonòmica després d'una lesió de teixits tous o nervis, sovint acompanyada de canvis en el color i la temperatura de la pell. La teràpia d'oxigen hiperbàric ha demostrat ser prometedora per reduir el dolor i l'edema del canell alhora que millora la mobilitat del canell. Els efectes beneficiosos de la HBOT en el SDRC s'atribueixen a la seva capacitat per disminuir l'edema causat per la vasoconstricció amb alt contingut d'oxigen.estimula l'activitat suprimida dels osteoblasts i redueix la formació de teixit fibrós.
Síndrome de dolor miofascial
La síndrome de dolor miofascial es caracteritza per punts desencadenants i/o punts desencadenats pel moviment que impliquen fenòmens autonòmics i deterioraments funcionals associats. Els punts desencadenants es troben dins de bandes tenses de teixit muscular, i una simple pressió sobre aquests punts pot causar dolor sensible a la zona afectada i dolor referit a distància.
Un trauma agut o un microtrauma repetitiu poden provocar lesions musculars, cosa que provoca la ruptura del reticle sarcoplasmàtic i l'alliberament de calci intracel·lular. L'acumulació de calci promou la contracció muscular contínua, cosa que porta a la isquèmia a través de la compressió dels vasos sanguinis localitzats i una major demanda metabòlica. Aquesta manca d'oxigen i nutrients esgota ràpidament els nivells locals d'ATP, perpetuant en última instància un cercle viciós de dolor. La teràpia d'oxigen hiperbàric s'ha estudiat en el context de la isquèmia localitzada, i els pacients que reben HBOT han informat d'un augment significatiu dels llindars de dolor i una reducció de les puntuacions de dolor de l'Escala Analògica Visual (VAS). Aquesta millora s'atribueix a una major utilització d'oxigen dins del teixit muscular, trencant eficaçment el cercle viciós de la depleció d'ATP i el dolor induïts per la hipòxia.
Dolor en malalties vasculars perifèriques
Les malalties vasculars perifèriques solen referir-se a afeccions isquèmiques que afecten les extremitats, especialment les cames. El dolor en repòs indica una malaltia vascular perifèrica greu, que es produeix quan el flux sanguini en repòs a les extremitats es redueix significativament. La teràpia d'oxigen hiperbàric és un tractament comú per a les ferides cròniques en pacients amb malaltia vascular perifèrica. Tot i millorar la cicatrització de les ferides, l'OHBT també alleuja el dolor a les extremitats. Els beneficis hipotètics de l'OHBT inclouen la reducció de la hipòxia i l'edema, la disminució de l'acumulació de pèptids proinflamatoris i l'augment de l'afinitat de les endorfines pels llocs receptors. En millorar les afeccions subjacents, l'OHBT pot ajudar a reduir el dolor associat a la malaltia vascular perifèrica.
Mals de cap
Els mals de cap, en particular les migranyes, es defineixen com a dolor episòdic que sol afectar un costat del cap, sovint acompanyat de nàusees, vòmits i alteracions visuals. La prevalença anual de migranyes és d'aproximadament el 18% en dones, el 6% en homes i el 4% en nens. Els estudis indiquen que l'oxigen pot alleujar els mals de cap reduint el flux sanguini cerebral. La teràpia d'oxigen hiperbàrica és més eficaç que la teràpia d'oxigen normobàrica per elevar els nivells d'oxigen a la sang arterial i causar vasoconstricció significativa. Per tant, la teràpia hiperbàrica amb oxigen (OHBT) es considera més eficaç que la teràpia d'oxigen estàndard en el tractament de les migranyes.
Cefalees en brots
Caracteritzades per un dolor extremadament intens al voltant d'un ull, les cefalees en brots sovint van acompanyades d'injecció conjuntival, llagrimeig, congestió nasal, rinorrea, sudoració localitzada i edema palpebral.La inhalació d'oxigen es reconeix actualment com un mètode de tractament agut per a les cefalees en brots.Els informes de recerca han demostrat que la teràpia d'oxigen hiperbàric és beneficiosa per als pacients que no responen als tractaments farmacològics, reduint la freqüència d'episodis de dolor posteriors. En conseqüència, la teràpia hiperbàrica amb oxigen és eficaç no només en el maneig dels atacs aguts, sinó també en la prevenció de futures cefalees en brots.
Conclusió
En resum, la teràpia d'oxigen hiperbàric demostra un potencial significatiu per alleujar diverses formes de dolor muscular, incloent-hi afeccions com la síndrome de fibromiàlgia, la síndrome de dolor regional complex, la síndrome de dolor miofascial, el dolor relacionat amb la malaltia vascular perifèrica i els mals de cap. En abordar la hipòxia localitzada i promoure el subministrament d'oxigen als teixits musculars, la teràpia d'oxigen hiperbàric (OHB) proporciona una alternativa viable per als pacients que pateixen dolor crònic resistent als mètodes de tractament convencionals. A mesura que la investigació continua explorant l'amplitud de l'eficàcia de la teràpia d'oxigen hiperbàric, es presenta com una intervenció prometedora en el maneig del dolor i l'atenció al pacient.
Data de publicació: 11 d'abril de 2025