El sol de l'estiu balla sobre les ones, cridant a molts a explorar els regnes submarins mitjançant el busseig. Tot i que el busseig ofereix una alegria i una aventura immenses, també comporta riscos potencials per a la salut, sobretot, la malaltia per descompressió, comunament anomenada "malaltia per descompressió".
Comprendre la malaltia per descompressió
La malaltia per descompressió, sovint coneguda com a malaltia del bussejador, malaltia de la saturació o barotrauma, es produeix quan un bussejador ascendeix massa ràpidament des d'entorns d'alta pressió. Durant les immersions, els gasos, especialment el nitrogen, es dissolen als teixits del cos a pressió augmentada. Quan els bussejadors ascendeixen massa ràpidament, la ràpida reducció de la pressió permet que aquests gasos dissolts formin bombolles, la qual cosa redueix la circulació sanguínia i el dany dels teixits. Aquesta condició pot manifestar-se en diversos símptomes, afectant el sistema musculoesquelètic i potencialment conduint a complicacions greus.
Les estadístiques sobre la malaltia per descompressió són alarmants: la taxa de mortalitat pot arribar a l'11%, mentre que la taxa de discapacitat pot arribar al 43%, posant l'accent en la gravetat d'aquesta condició. No només estan en risc els bussejadors, sinó que els bussejadors no professionals, els pescadors, els voladors a gran altitud, les persones obeses i els majors de 40 anys amb problemes cardiovasculars també són susceptibles a la malaltia de descompressió.
Símptomes de la malaltia per descompressió
Els símptomes de la malaltia per descompressió solen manifestar-se com a dolor als braços o cames. Poden variar en gravetat, classificant-se en:
Lleu: pruïja a la pell, taques amb taques i dolor lleu als músculs, ossos o articulacions.
Moderat: dolor intens als músculs, ossos i articulacions, juntament amb alguns símptomes neurològics i gastrointestinals.
Severs: trastorns del sistema nerviós central, insuficiència circulatòria i disfunció respiratòria, que poden provocar danys permanents o fins i tot la mort.
Les investigacions indiquen que els danys neurològics, respiratoris i del sistema circulatori representen aproximadament el 5-25% dels casos greus de malaltia per descompressió, mentre que les lesions lleugeres a moderades afecten generalment la pell i el sistema limfàtic, representant un 7,5-95%.
El paper de l'oxigenteràpia hiperbàrica
La teràpia d'oxigen hiperbàric (HBO) és un tractament establert i eficaç per a la malaltia de descompressió. La intervenció és més eficaç quan s'administra durant la fase aguda de la malaltia, amb el resultat molt lligat a la gravetat dels símptomes.
Mecanisme d'Acció
La teràpia HBO funciona augmentant la pressió ambiental al voltant del pacient, la qual cosa provoca els següents efectes crucials:
Contracció de les bombolles de gas: l'augment de la pressió redueix el volum de les bombolles de nitrogen dins del cos, mentre que la pressió més alta accelera la difusió del nitrogen de les bombolles a la sang i els fluids dels teixits circumdants.
Intercanvi d'oxigen millorat: durant el tractament, els pacients inhalen oxigen, que substitueix el nitrogen a les bombolles de gas, facilitant una ràpida absorció i utilització de l'oxigen.
Circulació millorada: les bombolles més petites poden viatjar cap als petits vasos sanguinis, minimitzant l'àrea d'infart i millorant el flux sanguini.
Protecció dels teixits: la teràpia alleuja la pressió sobre els teixits i redueix la probabilitat de danys cel·lulars.
Correcció de la hipòxia: la teràpia HBO augmenta la pressió parcial d'oxigen i el contingut d'oxigen en sang, corregint ràpidament la hipòxia dels teixits.
Conclusió
En conclusió, l'oxigenteràpia hiperbàrica és una eina vital contra la malaltia per descompressió, proporcionant beneficis immediats i potencialment salvadors. Amb una major consciència sobre els riscos associats al busseig i l'eficàcia de la teràpia HBO, els bussejadors i els possibles pacients poden prendre decisions informades per protegir la seva salut.
Hora de publicació: 27-agost-2024